7.12.05

Teràpia nadalenca

Explicava fa uns dies que això dels Nadals em feia venir un "rollo" estrany (deia "mal rollo"). Doncs crec que he d'intentar superar-ho. Diuen els especialistes, els professionals del tema, que els problemes s'han d'afrontar, s'han d'acceptar i començar algun tipus de teràpia. La que començo avui i que m'ocuparà totes aquestes festes (sense oblidar les escales, que és part d'una altra teràpia molt més seriosa i necessària), serà la d'intentar comprendre la mentalitat "festívola" de tota aquella gent que no només adorna el menjador de casa, sinó que surt al balcó a expressar la seva alegria. I no ho fa posant un petit motiu nadalenc, unes boletes de colors, un arbret, una tireta petita de llums, sinó que munta un autèntic castell de bombetes que s'encenen i s'apaguen, que volten cap a tots cantons i que poden enlluernar a tot el carrer (pobres veïns), o a tot el barri sencer. Començo avui amb aquest trenet amb vagons inclosos, arbres, boles, pare Noël,...