que hagués arribat aquesta setmana que comença o començarà (depèn del calendari o si és anglès o no, les setmanes comencen el diumenge, ves quina tonteria, oi?). Doncs que un dia en Zinc em deixava anar una espècie de "repte" a partir d'un comentari que ell feia sobre un altre que havia fet l'Annatarambana sobre una escala que no era material sinó estadística però que ella no l'havia inventat però que l'havia comentat però... Prou! Falten comes en 
aquesta frase. Això dels blocs ja ho té això que un comenta una cosa d'un altre i es comença a embolicar la troca.Bé doncs a partir de la xocolata (mmmmm!!!) he d'anar a parar a les escales. I com que un és un bon i responsable tiet, i té una meravellosa nebodeta, ha començat a fer els seus deures també com a padrí (dues responsabilitats en una). I és que arriba Pàsqua i les Mones, de xocolata (mmmmm!!!).
Us deixo dues escaletes que estan per menjar-se-les (mai més ben dit). Quines passades arriben
a fer amb la xocolata (mmmmm!!!).I, encara que no es vegi massa bé també us deixo la versió xocolatera (mmmmm!!!) d'una escala-sense-fi (d'Escher em sembla que en diuen).
Per acabar només em queda per dir: Xocolata... mmmmm!!!
7 comentaris:
Ostres! És maca aquesta escala de l'Escher. Mira que havia vist dibuixos de l'Escher, però aquest de la xocolata no!
Vull una mona!!!!!!!!!
Quines escalest de xocolates tant bones... No?
Vilapou, sou un mestre!!!!
Si no em trec el barret davant d'aquest post és simplement perquè no en porto.
Però per mostrar-vos d'alguna manera la meva emoció i agraiment, em poso dret i faig, a manera de reverència, una lleugera inclinació de cap (no massa afectada, no fos cas que semblés falsa) davant la vostra obra de la qual em considero, ja no admirador, sinó devot.
Oh! Ostres, reconec que donava voltes, pensant com t'ho faries per encarar el repte d'en Zinc i, he de dir que jo també estic totalament meravellada... Per cert, el paper de la nevodeta és molt dolç! :-)
mmmmmmmmmmm... vilapou, tu també t'afegeixes al mmmmmmmmmmmmmm????? ;)
Han sigut dies pensant en aquest post, en xocolata (mmmm!!!), mirant algun aparador, mones, ...
Cada vegada que anomeno la xocolata em ve aquest mmmmm!!! una mica pecaminós.
Cada vegada m'agrada més la xocolata, amb l'edat creixen les ganes de menjar-ne.
Publica un comentari a l'entrada