Després de trobar els regals al balcó, entrar-los, veure com la nebodeta els disfruta, muntar-los i quedar esperverat de les coses que pot fer avui dia una joguina per petita que sigui i inofensiva que sembli, després d'això, la meva innocent mirada va quedar clavada en dues, no una, dues escales.
3 comentaris:
Ei aquesta joguina l´he vist en directe és curiosa curiosa, és com la polly-pocket però més digital...!!
mestre, mig boig m'he tornat buscant la segona escala.
Lucy, jo encara estava mirantde quin color era que la nebodeta ja sabia canviar-li el vestit virtual, i sense mirar les instruccions!
Oriol, és que els meus ulls ja hi van directes!
Publica un comentari a l'entrada