La setmana passada vaig assistir a un nou sopar dels organitzats per l'amic Dessmond des del seu blog. Aquesta vegada va ser amb l'Àngel Colom, una persona a qui segueixo, més o menys, la pista des d'aquelles èpoques de la Marxa de la Llibertat, del Casal de la Pau, de la Crida i, després, del seu "desembarcament" a Esquerra Republicana.
No cal dir que de tema n'hi havia molt però que la qüestió es va centrar, com era normal, en el seu retorn a la política pública i activa i a la seva 
visió del món de les migracions. Des de la seva estada al Marroc i la seva implicació (potser massa i tot?) en aquella societat, ens va donar una perspectiva prou real i interessant sobre aquests fluxes de gent que van arribant i que tenim ja incorporats al nostre país. Van ser, per a mi, molt aclaridores aquelles apreciacions sobre el paper que ténen els partits polítics catalans en la integració dels nou vinguts i en l'aprofitament que n'estan fent cada un d'ells. Així, ell, des de dins de Convergència, intenta que el seu partit recuperi el temps perdut en aquest sentit i que té guanyat, de carrer, els PSC (per no parlar del PSOE) amb aquella dualitat que no saps si ho fan per convenciment o pels rèdits a obtenir...
visió del món de les migracions. Des de la seva estada al Marroc i la seva implicació (potser massa i tot?) en aquella societat, ens va donar una perspectiva prou real i interessant sobre aquests fluxes de gent que van arribant i que tenim ja incorporats al nostre país. Van ser, per a mi, molt aclaridores aquelles apreciacions sobre el paper que ténen els partits polítics catalans en la integració dels nou vinguts i en l'aprofitament que n'estan fent cada un d'ells. Així, ell, des de dins de Convergència, intenta que el seu partit recuperi el temps perdut en aquest sentit i que té guanyat, de carrer, els PSC (per no parlar del PSOE) amb aquella dualitat que no saps si ho fan per convenciment o pels rèdits a obtenir...L'altre tema estrella va ser el de la recuperació de ponts i diàlegs entre el nacionalisme (amb perdó) català. No som pocs els que creiem que les diferències que hi ha (que n'hi ha) entre les dues formacions principals d'aquest nacionalisme (amb perdó), són més personals que de fons, però tampoc són pocs, i en aquell sopar ho vaig poder constatar, els que creuen que hi ha d'haver "purgues i càstigs" sobretot entre aquells que han possibilitat els darrers governs de Catalunya.
L'Àngel Colom és dels que creu que els ponts s'han d'anar refent i, diu ell, ara hi ha alguns arquitectes i enginyers treballant en el tema. Tant de bo puguem veure la seva feina acabada.
La personalitat del "sis ales" és prou complexa com per poder-ne parlar durant molts sopars, però en aquests dos temes, prioritaris a casa nostra, crec que ell hi té molt a dir. Jo estaré esperant els seus propers moviments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada